Mireia

Després de molt temps d’insistència per part de la meva germana a assistir a un sopar que organitzava la parròquia, vaig decidir anar-hi amb una amiga meva, a dia d’avui una gran amiga.

Vam arribar al sopar una mica a l’expectativa…res semblant al que la gent comenta amb el que allí succeeix, gent bona que busquen un camí, unes respostes, un sentit… i  jo el vaig anar trobant…i també vaig anar entrant en un procés més íntim en  la meva fe cap a Déu.

Passat un temps, em van convidar a assistir a uns grups de pregària a la parròquia i m’hi vaig apuntar. Actualment totes les setmanes em reuneixo amb un grup de persones amb les que tinc un llaços d’unió molt especials. Compartim les experiències de la setmana envers a Déu, el que em fet per Ell i  el que Ell fa per nosaltres. És un treball de dies però el que t’aporta es tan gran que fa que l’esforç, el patiment i les llàgrimes es transformin en bondat, felicitat i somriures. En els moments de compartir, les emocions sempre hi son presents (dies de plors i dies de somriures) ja que em de ser sincers amb el grup i davant de Déu. El Senyor fa la seva feina i ens allibera i ens deixa anar…per obrir el nostre cor.

Realment el grup de la parròquia m’ajuda a créixer en la fe, cada dia un pas més endavant.

Torna a l'arxiu de testimonials